Fou
un vespre de setembre
tot caminant per
l'herba
on em van sorprendre les fades
per primera
vegada.
On òlibes, arbres i abelles
em xiulaven a
cau d'orella
i l'herba
jugant entre els meus
dits,
em despullava l'ànima a
petons,
m'estroncà les ferides
i em va escombrar la
pols.
Creu-me,
creu-me que mai
hi hagué més
llum a les fosques
del meu vell
trencaclosques.
Creu-me que res
no enguixa tantes
esquerdes
com caminar per l'herba...
Per
això
torno sovint al paratge
on es fa dolç
l'oratge
per sentir a Venus a la vora
on la vida
s'olora,
on la pell se m'enlaira i jugo
a la
'xarranca' amb set núvols
i
l'herba
pergunta pels amics
i per les orenetes que
han fugit
mentre em fa pessigolles
entre el cor i els
dits.
Creu-me,
creu-me que mai
hi hagué més
llum a les fosques
del meu vell
trencaclosques.
Creu-me que res
no enguixa tantes
tantes esquerdes
com caminar per l'herba.
un vespre de setembre
tot caminant per
l'herba
on em van sorprendre les fades
per primera
vegada.
On òlibes, arbres i abelles
em xiulaven a
cau d'orella
i l'herba
jugant entre els meus
dits,
em despullava l'ànima a
petons,
m'estroncà les ferides
i em va escombrar la
pols.
Creu-me,
creu-me que mai
hi hagué més
llum a les fosques
del meu vell
trencaclosques.
Creu-me que res
no enguixa tantes
esquerdes
com caminar per l'herba...
Per
això
torno sovint al paratge
on es fa dolç
l'oratge
per sentir a Venus a la vora
on la vida
s'olora,
on la pell se m'enlaira i jugo
a la
'xarranca' amb set núvols
i
l'herba
pergunta pels amics
i per les orenetes que
han fugit
mentre em fa pessigolles
entre el cor i els
dits.
Creu-me,
creu-me que mai
hi hagué més
llum a les fosques
del meu vell
trencaclosques.
Creu-me que res
no enguixa tantes
tantes esquerdes
com caminar per l'herba.